Bis (II)

Recorda'm, per molt difícil que sigui. Però recorda'm.
Encara que els records es difuminin...Recorda'm.
Recorda'm encara que només sigui per aquells dies pujada als teus turmells, encara que només sigui per les teves putes bromes pesades, encara que només sigui pel nostre gran viatge a Irlanda.
Per les fotos, per la Tour Eiffel, pels diumenges de Fórmula 1.
Recorda'm pel la teva insistència en que aprengues anglès, recorda'm perquè ho vaig aconseguir, però sobretot recorda'm pel teu somriure quan vas veure que podia entendre't al parlar.
Recorda'm perquè em vaig negar a coneixet, recorda'm per obligar-me a fer-ho.
Recorda'm per aquell gran regal d'aniversari, per presenciar com les meves mans tremolaven.
Recorda'm també per ser el meu padrí, per suportar-me aquell dia i per fer-me sentir normal i afortunada.
Recorda'm per no saber estimar-te, per no voler que em recordessis els teus errors.
Recorda'm per no saber valorar-te, per no veure les teves il·lusions ni els teus esforços. Recorda'm per ser la teva "bitxeta"...
Recorda'm per totes aquelles tardes jugant a la Play sense parar, per les guerres d'aigua dins de casa, per ballar rock and roll amb mi a les cinc de la tarda.
Recorda'm per ser tan gran com ets, per ser sempre carinyòs, per ser obert, per ser divertit, per ser massa despreocupat, per ser un puto dormilega, per ser tan insuportablement insuportable.
Recorda'm perquè t'estimo, no matter what.


Recorda'm, perquè cada vegada me n'adono més que no ets tu qui ha marxat, sinó jo