Respostes

Verd. Tot era verd i lluminós.
Semblava el seu paradís personal.
Una petita vall s'extenia davant els seus ulls, poblant-li la vista amb grans arbres.
Arbres antics, savis, amb història propia.
Contenta, va somriure obertament i es va encaminar cap a la part més alta de la vall.
Va posar les mans en forma de visera i va veure el gran llac platejat que es trobava abaix de tot.
El presidien grans cignes,blancs i elegants .
Quina enveja li feien. Animals. Lliures i sense lligaments.
Va deixar anar una carcajada. Res tenia sentit.
Un raig de sol la va tocar i el cel va canviar de lila a blau clar.
Havia vingut sola? Sí,si. N'estava segura d'això.
Va suspirar i,al deixar anar tot l'aire, un llibre molt pesat va caure del cel, amb un gran patapum, contra la fina gespa.
Curiosa de per si, es va inclinar cap aquell llibre de cobertes de pell fosca.
Un fina línia daurada deia: Esperança,vida,aire i llibertat.
El seu cor va començar a bategar energicament. De què li sonaven aquelles paraules?
Sobresaltada,notà com algú li va picar a l'esquena.
Era ella, aquella persona tan esperada.
-Què fas? -li  va preguntar ella.
-Res...simplement acabo de trobar les meves quatre paraules.
-Per fi les has trobat?
-No, jo no les he trobades. Han aparegut soles.
-Com hauria de ser sempre. Mai has de buscar res,estimanda. Tot acaba venint sol.






A en Marc, el meu gran psicòleg personal i amic, nosempre-virtual.