La ninfa es va despertar, torbada pel soroll del rierol.
Alguna cosa anava malament, però no sabia el què.
De cop la llum i les estrelles es van ocultar i una de les persones que més estimava en aquest mòn havia desaparegut amb elles. No va haver-hi despedida.
Mai més tornaria a veure'l.Mai.
Va cridar,va plorar, es va ofegar de pena.. I quan el dolor s'estava fent més insistent, quan per fi s'adonava que l'havia perdut..
Havia passat un any. Un any sencer sense poder mitigar ni una mica de dolor.
Cada bateg del seu cor era un crit desesperat.
I es que qui va dir que el temps ho cura tot...era imbècil.
Hi han ferides que mai es tanquen.
Hi han persones que sempre restaràn al teu cor, flotant pesadament dins el teu,
sent el reflexe de cada un dels teus actes.
Les bones persones haurien de tenir el dret a despedir-se.
T'estimarè sempre.
01/10/2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada