Què són dos mesos? Res, la veritat és que res. Però si l'ambient que et rodeja és bo...Costa desfer-se d'aquesta gent. Avui me llevat girada, tenia ganes de plorar i no he estat capaç ni d'esmorzar. He caminat amb rabia a les 7 menys 10 del matí amb la música a tope, enfadada amb no sé qui. I només arribar a l'oficina...la gent em somreia. Em somreia de veritat perquè TOTS s'han enrrecordat que avui era el meu últim día.
I què han fet? Si sóc una desconeguda, només els he tret 4 anècdotes de la seva vida mentres feiem feina, intentant que tot es relaxès més. No em deuen res. Doncs s'han acostat un a un per dir-me adèu. I estic tan sorpresa que la gent s'enrrecordi de moltes de les converses que hem tingut que necessito escriure-ho. M'he despedit de 9 persones, pero vull destacar quatre d'elles.
"Nena,espero que mai perdis la capacitat d'entrar per la porta i sorprendre a tots els que estem allà."
"Tens la falicitat d'obrir el cor dels que et rodegen sense que ells s'enterin."
I la millor:
"Has fet que et trobi a faltar els findes, imagina't ara...mala puta."
Desprès de tot Unnim no és tan dolent..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada